CONCLUSIONS FINALS

Una mirada transversal

Finalment hem finalitzat les diferents sessions per dur a terme el pla de treball planificat. Si es fixeu parle de HEM i no HE perquè només amb l'ajuda i col·laboració de mestres, família, alumnes, tutors i companys de l'equip he pogut desenvolupar les tasques planificades i per tant comprovar en la realitat d'un centre educatiu el treball que realitzen els psicopedagogs com assessors amb la finalitat de millorar l'atenció a la diversitat. 

Pense que mitjançant les diferents entrades del blog he pogut mostrar una part bastant significativa de l'experiència d'aprenentatge viscuda al llarg de les pràctiques a una escola d'eduació infantil i primària, en concret en el desenvolupament de l'avaluació psicopedagògica d'un alumne.

Aquestes pràctiques m'han permés conèixer, experimentar, comprovar, analitzar, reflexionar en relació a varietat de tasques que els psicopedagogs realitzen a un centre educatiu en compliment de les seves funcions des d'una perpectiva teòrica basada en un model d'orientació curricular i assessorament col·laboratiu, és a dir, el nostre referent per atendre les demandes són el currículum, les necessitats educatives de l'alumne tenint present el context d'ensenyament i aprenentatge i prioritzant el treball cooperatiu per part de tots els agents educatius implicats per ajustar la proposta educativa davant les necessitats dels alumnes.

Al llarg de les diferents fases del pla de treball que he desenvolupat ( detecció, avaluació psicopedagògica, col·laboració en la resposta educativa i seguiment) s'observa una línia coherent d'actuació marcada pel paradigma teòric comentat anteriorment de manera que el psicopedagog no actua com a expert on tothom espera que facilite la solució sistemàtica a tots els problemes, sinó que partim d'una reflexió conjunta per realitzar els ajustaments necessàris  a nivell de centre (participació òrgans de coordinació docent), a nivell d'aula (metodologia),amb l'alumne (suport) i amb la família (orientacions).

La meva experiència ha estat molt positiva perquè m'ha ajudat a conèixer les competències dels psicopedagogs als centres educatius amb una conclusió molt clara...una professió molt complexa que requereix un formació constant com a professional, com a persona.

FASE IV

SEGUIMENT DE L'ALUMNE

4.3. Recurs per fer seguiment alumnes.

Precisament per millorar l'actuació coherent dels mestres en relació amb els alumnes que presenten necessitats específiques de suport educatiu (nese) el centre disposa d'una eina que ens permet tenir informació actualitzada dels acords que s'arriben per respondre a les seves necessitats educatives. 

Utilitzem una xarxa d'intranet del centre la qual permet als mestres accedir a les carpetes dels alumnes nese on hi ha informació rellevant de cada alumne per ajustar la proposta educativa així com els acords de reunions entre tutors i equip de suport, famílies, etc. És informació confidencial a la qual accedim amb una contrasenya però que en tot cas es tracta d'informació curricular.

Podeu consultar aquest document que hem elaborat a l'EOEP per explicar al Claustre com utilitzar aquest recurs de coordinació en xarxa.

He considerat important destacar aquest recurs perquè facilita el seguiment dels alumnes nese que és la fase en la que ens trobem ara en relació al projecte de treball.

FASE IV

SEGUIMENT DE L'ALUMNE

Actuacions (3ra. setmana de maig):

4.1. Reunió de nivell.

Com el centre és de dues línies quinzenalment es reuneixen els mestres que imparteixen classes en un mateix nivell per programar conjuntament. Es aquestes reunions assisteix el membre de l'eqip de suport de referència que està adscrits al cicle cosa que facilita la coordinació amb els tutors. Nosaltres com a psicopedagogs assistim  a aquestes reunions d'acord amb un calendari elaborat per la cap d'estudis trimestralment. Sempre que assisteim els membres de l'equip d'orientació educativa i psicopedagògica (EOEP) aprofitem per parlar dels alumnes que reben algun tipus de suport més específic i/o extraordinari. En aquest cas hem parlat del seguiment de l'adaptació curricular no signifcativa de l'alumne que ens ocupa.

Tots coincidim en observar una millora del comportament de l'alumne (no ha tingut cap altra crisis). S'han posat en marxa moltes de les estratègies que havíem acordat però a vegades s'observen discrepàncies en la forma d'actuar amb l'alumne per part dels mestres, sobretot quan els alumnes realitzen activitats que impliquen l'agrupament amb altres grups i per tant participen mestres que habitualment no li fan classe a aquest alumne.

Acordem parlar amb l'equip directriu per trobar una solució de manera que es puguin generalitzar aquestes estratègies a la resta del claustre ja que hi ha moments com projectes de centre, pati, etc que altres mestres han de conèixer les necessitats educatives especials d'aquest alumne per saber com ajudar-lo.

4.2. Coordinació amb l'equip directriu

Quinzenalment els membres de l'EOEP tenim coordinació amb la  directora i cap d'estudis del centre. La finalitat d'aquestes reunions fer un seguiment del treball realitzat al centre i tractar varietat de temes relacionats amb l'atenció a la diversitat (tasques administratives com gestió xestib, planificació reunions equip de suport, cicle CCP, xerrades a famílies, gestió beques, sol·licitud recursos per al centre, planificació revisions documents del centre, negociació pla de treball i memòria, etc) dins la nostra funció d'assessorament a l'equip directiu en l'organització i funcionament del centre.

En aquesta reunió hem tractat el tema que va sortir l'altre dia a la reuniño de nivell en relació a la manca de coherència d'actuació per part d'alguns mestres que desconeixen el treball que estem realitzant amb aquest alumne i la seva familia. Per aquest motiu acordem que a la propera reunió de la comisió de coordinació pedagògica tractarem aquest tema de manera que informarem als coordinadors de cicle dels aspectes més importants de l'adaptació curricular de l'alume perquè després els coordinadors informen en cada cicle dels acords presos.

Per altra banda, acordem penjar en la xarxa d'intranet un document resum que destaque els aspectes més rellevants per atendre a aquesta alumne tant dins classe com en espais comuns com el pati.

L'equip directiu d'aquest centre facilita bastant la nostra feina perquè sempre està disposat a esclotar propostes de millora en relació a l'atenció a la diversitat. 

El claustre és més complexe perquè a vegades hi ha discrepàncies sobre temes rellevants normalment relacionades amb aspectes metodològics i/o atenció a la diversitat per la qual cosa alguna vegada és difícil arribar a acords que impliquen una actuació consensuada a nivell de centre.

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (mes de maig):

3.11. Treballem habilitats socials.

PROGRAMA HABILITATS SOCIALS GRUP 4t. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Sessió nº 1: TOTS SOM IGUALS, TOTS SOM DIFERENTS

Objectius:

  

•  Millorar la cohesió del grup.

•  Fomentar conductes pro socials en el grup classe.

Continguts:

• Habilitats socials bàsiques d'interacció social.

•   Habilitats d'autoestima.

Activitats:

1.     Treball en petit grup per explicar als nostres companys coses que ens agraden i sabem fer molt bé.

2.     Treball en gran grup per explicar a la resta de companys allò que sabem fer molt bé.

3.     Què podem fer quan algun company necessita ajuda?

4.     Realitzar un recull de conductes pro-socials i exposar-les a classe amb suport visual.

Metodologia:

Aquesta sessió ha de ser posterior a la presentació del treball en relació les habilitats socials que la tutora explicarà al grup-classe amb la nostra col·laboració.

En aquesta primera sessió es tracta d'assegurar-nos que tots els alumnes participen d'una activitat per reforçar la imatge personal de cada nen de manera que tothom podrà explicar i/o parlar sobre els seus interessos i allò que li agrada fer. Aquesta primera activitat es farà en petit i gran grup.

En petits grups de 4 alumnes cadascun explicarà a la resta de companys allò que li agrada i gaudeix (habilitat en particular, interessos, activitats extraescolars, etc). Posteriorment un altre companys del petit grup explicarà en gran grup aquesta qualitat positiva del company fins tenir un visió general dels interessos del grup i habilitats. Finalment podem treballar afinitats, semblances, etc

Una segona part de la sessió consisteix en introduir l'ajuda que tota persona pot necessitar per realitzar en un moment determinat alguna cosa ( escola, treball,a casa, etc) i parlarem del concepte diversitat en positiu i conductes pro socials (visionem un video per reforçar el missatge). En aquest punt facilitarem la participació voluntària dels alumnes per explicar quina ajuda necessiten per....

Finalment elaborarem un llistat de conductes pro-socials que penjarem a l'aula ( FRASE+ IMATGE). Aquest treball es podrà finalitzar en altre moment/assingnatura.

 

Adaptació curricular a l'alumne amb Asperger:

• La PT  treballarà els continguts de forma individual amb l'alumne per facilitar la participació de l'alumne en el grup classe.

Criteris d'avaluació:

•  Grau de participació de l'alumnat.

•  Elaboració producte final.

•  Adequació dels continguts i objectius.

Materials:

•  Full personal per escriure les nostres qualitats “Com som”

•  Vídeo “ conducta pro-social”

•  Ordinadors.

•  Imatges per representar les conductes pro-socials (revistes, web, etc).

•  Cartolina.

•  Pegament.

El programa estava previst realitzar-lo en vàries sessions successives però sempre surten coses que s'ha de prioritzar. Per aquest motiu van realitzant-se sessions en funció de la disponibiltat de la tutora. El fet d'estar a final de curs ha dificultat desenvolupar aquest pla com havíem pensat en un principi. 

Les sessions que s'ha desenvolupat fins ara han anat molt bé perquè treballem habilitats socials molt bàsiques per facilitar la participació de tots els companys. Aquesta sessió que mostre va ser molt interessant perquè sortiren coses relacionades amb el comportament de l'alumne que treballem i aquest va ser capaç de verbalitzar que en alguns moments es posa nerviós i pega, en concret va verbalitzar:

"quiero como escapar"

 Aquesta feina ens obri la portes per dur a terme un treball molt important amb l'alumne i el grup classe de comprensió de les seves dificultats i sobretot per cercar entre tots propostes de millora, és a dir, estratègies per ajudar al nostre companys i per altra banda estratègies de l'alumne per demanar ajuda...

El treball específic que realitza la PT amb l'alumne està funcionant molt bé per treballar de forma anticipada i amb tranquil·litat varietat de situacions socials qie requereixen habilitats socials i de comunicació que l'alumne ha d'aprendre i/o millorar.
 

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (primera/segona setmana de maig):

3.10. Reunió equip de suport

L'objectiu d'aquesta reunió és  planificar el treball per posar en marxa el suport específic amb l'alumne per treballar habilitats socials i de comunicació mitjançant HISTÒRIES SOCIALS que representen una eina molt útil per a persones autistes per aprendre amb tranquil·litat varietat d'estratègies mitjançant el suport visual. D'aquesta manera l'alumne disposa del temps i l'ajuda necessària per assimilar normes socials de conversació, resolució de conflictes, etc que posteriorment podrà posar en pràctica a la realitat de forma progressiva en funció de les necessitats educatives de l'alumne i la capacitat d'adaptar-se al context proper.

Acordàrem amb la tutora treballar amb el grup classe un petit programa d'habilitats socials del qual podria beneficiar-se tant l'alumne que ens ocupa com la resta de companys. Per una banda, aprofitaríem per explicar l'ajuda que els companys poden proporcionar a aquest alumne i per altra banda practicaríem mitjançant l'estratègia de rol playing. 

El material utilitzat per planificar aquesta tasca és:

• Programa per al desenvolupament d'habilitats socials PDHS de Manuel Ojea Rúa
• Programa informàtic

Es tracta de fer una planificació de vàries situacions quotidianes que s'adonen al centre, aula, família per practicar varietat d'habilitats on els alumnes amb trastorn d'Asperger normalment presenten dificultat per participar. En el cas que ens ocupa i d'acord amb la valoració dels conflictes que habitualment té l'alumne observem com la rigidesa de pensament i la inflexibilitat és la causa principal per tenir problemes de conducta. Per altra banda, la manca d'informació dels companys de classe i fins i tot dels mestres també és un element que facilita aquests conflictes. Per tant, arribàrem a la conclusió que treballaríem la flexibilitat mental i/o la capacitat de contemplar alternatives tant en el grup classe com de forma específica amb l'alumne. A més a més, davant futurs conflictes aquesta mateixa eina ens ajudaria a reflexionar sobre la causa i proposta de solucions.

Aquest treball també estarà reforçat pels professionals de l'USMIJ ja que organitzen grups d'alumnes autistes per treballar habilitats socials així com autocontrol d'impulsivitat i estratèiges de relaxació.

Un dels acords que arribàrem els diferents serveis és utilitzar el mateix color per representar a les vinyetes en suport informàtic i/o paper els pensaments i la parla per faciltiar la comprensió de la teoria de la ment.


 

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions( segona setmana de maig):

3.9. Orientacions

En compliment dels acords de la darrera reunió facilitàrem a la tutora un recull de les orientacions proporcionades al llarg de les darreres reunions en relació a com actuar davant el comportament de l'alumne prioritzant actuacions preventives i tenint present les fases que explicàrem als mestres que passen les persones amb le trastorn d'Asperger abans de tenir una crisis o conducta greu.

Consulta el document.

Per altra banda hem utilitzat el següent document protocol d'actuació davant conductes desafiants per preparar un protocol d'actuació davant futures crisis de comportament greus de l'alumne que impliquen fer una retenció física que ja acordàrem amb la famíla que li informaríem d'aquest protocol perquè sapiguessin quan i com s'aplicaria aquest protocol al seu fill.

Una de les pautes generals proporiconades als mestres de referència de l'alumne és que si l'alumne manifesta sistemàticament conductes desafiants grues vol dir que alguna cosa no estem fent bé i requereix reajustar les ajudes i controlar al màxim les variables contextuals per facilitar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumne.

Considerem que les necessitats educatives especials d'un alumne estan explicades per la interaccio de variables personals i ambientals. A vegades quan un alumne és diagnosticat d'autisme o alguna altre traston, els mestre tendeixen a explicar el seu comportament únicament atenent a variables personals i és necessari explicar i conscienciar a aquests professionals que totes les persones autistes, en aquest cas, no són iguals i per tant variables contextuals com per exemple la forma de fer les classes, la metodologia i materials emprats a l'aula, etc determinen la participació de tots els alumnes en general i en particular els alumnes de necessitats educatives especials.

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (1ra. setmana de maig):

3.8. Reunió tutora, PT i EOEP

L'objectiu d'aquesta reunió és compartir la informació és fer un seguiment del procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumne, dels acord presos fins ara dins l'espai de coodinació amb l'equip docent, actualitzar informació de la família a través de la coordinació que tenen amb la tutora i començar a elaborar l'adaptació curricular no significativa de l'alumne.

Per elaborar l'informe psicopedagògic necessitem tenir informació de l'estil d'aprenentatge de l'alumne, el nivell curricular, informacíó de l'àmbit familiar i de les necessitats educatives especials de l'alumne. Al llarg de la fase I (detecció de necessitats) i fase II (avalaució psicopedagagògica) hem anat recollint entre tots els professionals ia gents educatius implicats aquesta informació i al mateix temps hem anat acordant amb els mestres algunes pautes específiques d'actuació, sobretot, relaciomnades amb els problemes de comportament de l'alumne. En aquest moment es tracta d'explicitar aquests acords en un document per facilitar la planificació d'objectius, continguts, aspectes metodològics i criteris d'avaluació.

Una vegada, es confirma que l'alumne és una persona amb el trastorn d'Asperger ens permet continuar amb confiança el procés d'anar concretant la seva adaptació a partir del coneixment d'aquest Trastorn i contextualitzant-lo a la realitat educativa, personal i social de l'alumne. Es tracta d'anar contrastant les caracterñitiques personals d'aques trastorn i observar les seves manifestacions en l'alumne en varietat de contextos ( escolar i familiar) i acordar entre tots pautes d'actuació per faciltiar el procés educatiu del nen.

El fet de medicar-lo, és un altre element rellevant a tenir present perquè tal vegada facilitarà el treball amb l'alumne perquè segurament suposarà una millora del seu comportament, és a dir, la disminució de la impulsivitat i agressivitat però en tot cas hem de posar en marxa mesures dirigides a facilitat aprenentatges d'habilitats bàsiques que el nen fracasa sistemàticament com són les habilitats socials, d'interacció i comunicació.

En aquesta reunió coincideim remarcar els següents aspectes:

• Reconèixer i aprendre normes socials bàsiques.
• Treballar l'educació afectiva.
• Desenvolupar els seus interessos per facilitar la particpació de l'alumne en el grup classe.
• Treballar activitats de teoria de la ment.
• Controlar estímuls aversius per a l'alumne.
• Preparar un protocol d'actuació per prevenir els problemes de comportament i saber com actuar davant situacions de crisis.
• Coordinació amb l'USMIJ per consensuar pautes d'actuació a nivell de centre i amb la família.

Acordàrem cercar un programa d'habilitat socials per posar-lo en marxa amb el grup classe i planificar conjuntament unes sessions adaptades a la realitat del grup de d'alumnes en general i de l'alumne valorat en particular.

Per altra part, la PT començaria a fer un suport específic amb l'alumne per treballar fora de l'aula situacions que normalment li costa entendre mitjançant històries socials (vinyetes que respresenten varietat de situacions socials) perquè l'alume aprengui amb tranquil·litat varietat d'estratègies i poder aplicar-les posteriorment en la vida real asegurant-nos un reforç positiu davant qualssevol intent de l'alumne de millora en aquest sentit. Aquest espai de suport específic també serveis per preparar i anticipar a l'alumne algunes de les activitats que després es treballaria amb el grup classe dins el programa d'habilitat socials.

Per dur a terme aquest pla de treball utilitzarem el programa per al desenvolupament d'habilitats socials PDHS de Manuel Ojea Rúa. que anirem adaptant en funció de les nostres necessitats.

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (1ra. setmana de maig):

3.5. Elaboració dictamen d'escolarització.

El dictament d'escolarització és un document oficial que ve determinat per la conselleria d'educació, en concret pel departament d'atencíó a la diversitat, el qual estableix quan i com emplenar aquest document per comunicar la detecció d'un alumne amb necessitats educatives especials. Els psicopedagogs són els responsables d'emplenar-lo una vegada s'ha finalitzat la fase de valoració i es considera que l'alumne requereix mesures extraordinàries per respondre a les seves necessitats educatives. En aquest document, informem a la conselleria d'aquesta nova consideració de l'alumne així com els recursos i mesures que pensem són necessàries per atendre-les. Els pares han de signar aquest document i finalment s'ha de remetre a la conselleria perquè proporcione el vist i plau al centre de referència.

3.6. Elaboració informe psicopedagògic.

L'informe psicopedagògic és un altre document oficial que amplia la informació recollida al dictamen. La finalitat d'aquest informe és explicar les necessitats educatives especials que presenta l'alumne i proporcionar unes orientacions als mestres per ajustar la proposta educativa davant les necessitats educatives especials de l'alumne.

Com podeu observar en l'enllaç d'aquest document es proporcina informació rellevant recollida en el procés d'avaluació psicopedagògica del qual participen mestres, família, EOEP i si cal altres serveis externs.

En tot cas, aquest document ha de representar una guia per al tutor i la resta de companys que treballen amb l'alumne per dur a terme l'adaptació curricular que necessite l'alumne ( metodologia, tipus de suport, criteris d'avaluació, etc).

En el cas que ens ocupa hem vist com al llarg de les diferents coordinacions amb l'equip de docent i amb la tutora hem anat acordant actuacions a nivell d'aula i centre per respondre a les necessitats educatives de l'alumne. Aquests acords s'inclouran a l'informe junt a altres orientacions que proporcionarem consultant documents relacionats amb aquest Trastorn d'Asperger i ,sobretot, a partir de la informació recollida al llarg del procés d'avaluació psicopedagògica.

3.7. Introducció dades al Xestib.

El xestib és un programa informàtic en xarxa proporcionat per la conselleria als centres educatius que permet als membres dels equips directius introduir informació administrativa dels alumnes (dades personals, expedient acadèmic, etc). En aquest programa hi ha un apartat que correspon als alumnes que presenten necessitats educatives especials al qual tenim accés els psicopedagogs per emplenar informació semblant a la que apareix al dictament d'escolarització. 

Els psicopedagogs són el responsables de mantenir actualitzada la informació dels alumnes nee en aquest programa perquè la conselleria planifica la dotació de recursos als centres tenint present entre altres factors aquesta informació que proporcionen els centres.

La informació que hem d'introduir és la següent:

• Dades personals de l'alumne
• Data del dicament d'escolarització.
• Data de l'informe psicopedagògic.
• Motiu per considerar a l'alumne amb necessitats educatives especials ( DISCAPACITAT PSÍQUICA, DISCAPACITAT SENSORIA AUDITIVA, DISCAPACITAT SENSORIAL VISUAL, DISCAPACITAT MOTRIU, TRASTORN GENERALITZAT DEL DESENVOLUPAMENT, RETARD MADURATIU, TRASTORN EMOCIONAL GREU, TRASTORN DE CONDUCTA, ALTES CAPACITATS).
• Nivell curricular.
• Tipus d'adaptació curricular que necessita l'alumne (no significativa, significativa, d'accés).
• Tipus de recursos (mestra de pedagogia terapèutica, mestra d'audició i llenguatge, auxiliar tècnic educatiu, fisioterapeuta escolar).
• Assignatures que necessita adaptació curricular.
• Altres observacions com per exemple altres serveis externs que treballen amb la família i/o alumne com serveis socials, servei de protecció de menors, USMIJ... 

En el cas que ens ocupa considerem a l'alumne de necessitats educatives especials associat a Trastorn d'Asperger (espectre autista) que necessita una adaptació curricular no significativa ACNS perque no té un desfassament curricular significatiu en relació al seu grup de referència sinó que requereix adaptacions metodològiques que faciliten la participació de l'alumne en la dinàmica del grup classe. Suport de la mestra de pedagogia terapèutica PT per col·laborar amb la tutora en l'adequació de la proposta educativa.

A més a més, l'USMIJ ens ha comunicat la necessitat de medicar-lo per controlar la impulsivitat que el nen presenta. Per aquest motiu, s'estableix la necessitat de cordinar-nos amb la psiquiatra d'aquest servei per rebre orientacions en relació a la medicació ( aspectes a tenir present a l'aula, registre efecte de la medicació, etc) i planificar un pla d'actuació amb l'alumne per treballar habilitats on presenta més dificultats com epr exemple habilitats socials, resolució de conflictes i habilitats de comunicació.

Propera actuació: reunió tutora, PT i EOEP per planificar pla de treball amb l'alumne (ACNS).

FASE II

AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Actuació ( 1ra. setmana maig):

2.14. Coordinació amb USMIJ

Ja he parlat abans d'aquest servei públic que està format per una psiquiatra, dos psicòlogues, una treballadora social i una infermera. La unitat de salut mental infantojuvenil és un servei amb el qual l'EOEP ens coordinem per dur a terme la valoració d'alumnes que sospitem des de l'àmbit educatiu poden tenir algun tipus de trastorn que explique part de les necessitats educatives especials. 

L'EOEP d'Eivissa i Formentera ha establert un protocol de derivació a aquest servei que en tot cas ha de passar pel pediatra del nen, és a dir, nosaltres com a psicopedagogs informem al pediatra d'uns indicadors de la situació personal, social i educativa de l'alumne una vegada hem recollit informació rellevant d'aquest dins l'àmbit educatiu i familiar. Finalment és el pediatra que deriva a l'USMIJ una vegada la família li proporciona la informació recollida a l'escola.

Aquestos indicadors o senyals d'alarma en ajuden a determinar quan és convenient fer aquesta derivació. 

En el cas que ens ocupa ja havíem fet aquesta derivació (actuació 2.13.). Finalment es confirma la nostra hipòtesi i aquest servei ens confirma que l'alumne té el TRASTORN D'ASPERGER amb un grau de gravetat 7. A l'informe proporcionat a l'escola a través de la família proposa:

• Treball amb els pares ( habilitats parentals)
• Treball amb l'alumne ( grup d'habilitats socials i comunicació).
• Coordinació amb l'EOEP.

Una vegada es confirma aquest diagnòstic per part de l'USMIJ tenim la suficient informació per considerar al nen com un alumne amb necessitats educatives especials associades a aquest trastorn d'Asperger.

Les següents actuacions són elaborar els informes pertinents (DICTAMEN D'ESCOLARITZACIÓ i INFORME PSICOPEDAGÒGIC) i realitzar les tasques administratives perquè aquest alumne sigui considerat alumne nee.

FASE III

COL·LABORAR EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (4t. setmana d'abril):

3.2. Tutorització de pràctiques

L'objectiu d'aquesta reunió era preparar la següent reunió amb l'equip docent. Ens trobàvem en un punt que era molt important arribar a uns primers acords clars ed com actuar davant el comportament de l'alumne i sobretot planificar actuacions de prevenció per evitar aquestes reaccions exagerades de l'alumne.

Els punts que destacarem en aquesta reunió van ser els següents:

1. És important continuar recollint informació que ens ajude a entendre el comportament de l'alumne i poder anticipar-nos als problemes de conducta.
2. La millor manera de respondre és la prevenció.
3. És necessari establir un protocol d'actuació davant conductes greus de l'alumne.
4. Informar a la família dels acords.
5. Coordinació amb USMIJ per confirmar el diagnòstic.  

3.3. Coordinació amb l'equip directiu

El comportament que l'alumne va manifestar recentement (insults, agressions a companys i mestres, etc)  va plantejar la necessitat d'establir un protocol d'actuació davant futures conductes greus d'aquest alumne. El treball realitzat fins ara amb l'equip docent ha estat informar als mestres de les necessitats educatives de l'alumne i fer-los partícip del procés de reflexió compartida per planificar una adequada resposta educativa que en tot cas prioritze les actuacions preventives i tenir present que les reaccions de l'alumne d'alguna manera ens indica la necessitat d'augmentar el nostre esforç per evitar, controlar variables contextuals que provoquen, expliquen algunes conductes disruptives de l'alumne. En tot cas, al llarg de les diferents sessions que hem fet amb l'equip docent hem remarcat que actuem davant les conductes de l'alumne, no sobre l'alumne i per tant, no s'ha de culpabilitzar a aquest del seu comportament. Aquest posicionament teòric que ha guiat la nostra tasca d'assessorament el podem resumir en els següents aspectes:

REFLEXIÓ PRÈVIA

•         Importància de la interacció entre persona i context (mestres-alumne-família-contextos).

•         Enfocament teòric (SUPORT CONDUCTUAL POSITIU):

1.               La conducta no adequada és una expressió de la interacció persona-context.

2.               Cerquem respondre a necessitats.

3.               Intervenció eficaç implica entendre persona, conducta i context.

4.               Evitar explicació unidireccional basat en la patologia.

5.               Importància de l'ensenyament.

CARACTERÍSTIQUES DE LA INTERVENCIÓ

•         AVALUAR LA CONDUCTA DESAFIANT TENINT PRESENT EL CONTEXT.

•         LA FINALITAT ÉS EDUCATIVA, NO SIMPLEMENT PER ElIMINAR LA CONDUCTA NO ADEQUADA:

1.               Ensenyar-li conductes alternatives.

2.               Planificar entorns comprensibles i predicibles.

3.               Millorar qualitat de vida.

Així i tot, al claustre hi ha diferents opinions i l'equip directiu ha tingut presió per part d'alguns mestres de prendre mesure disciplinàries més dràstiques com per exemple l'expulsió de l'alumne. Per aquest motiu, l'equip directiu va proposar treballar aquest tema des de la comissió de convivència.

Com podeu comprovar a partir d'una demanda surten altres temes que afecten a  la pròpia dinàmica de funcionament del centre ( com s'aplica la disciplina? predomina una postura preventiva o reactiva? En el cas que ens ocupa observem diferents opinons al claustre tal vegada perquè no dsposen de la mateixa informació. En tot cas. podem comprovar com la feina del psicopedagog va més enllà de l'avaluació psicopedagògica i diagnostica alumnes de manera que l'assessorament a l'equip directiu en tasques d'organització i gestió del centre representa altra funció molt important que desenvolupem gràcies a la nostra participació en órgans de coordinació docent com la comisio de coordinació pedagògica i en comisions com per exemple de convivència.

A vegades per responder de forma adequada a una demanda particular en relació a un alumne és necessari dur a terme altre tipus d'intervencions a nivell de centre amb la col·laboració de l'equip educatiu...

3.4. Reunions comissió de convivència

El decret 121/2010 estableix el drets i deures dels alumnes i les normes de convivència en els centres docents no universitaris de les Illes Balears. En aquest document es faciliten instruccions als centres per elaborar els plans de convivència als centres així com la funció i composició de la comissió de convivènica de la qual formem part com a orientadors.

En el cas que ens ocupa només volia remarcar que continuem fen feina en aquesta comissió per revisar el nostre pla de convivència amb la finalitat d'arribar a un consens a nivell de Claustre davant l'actuació amb els alumnes de necessitats educatives associades a problemes greus de comportament.

Alguns acords que consideren rellevant destacar són:

• Els alumnes que presenten problemes greus de comportament necessiten una actuació específica que vindrà determinada per l'avaluació psicopedagògica de l'alumne.
• Els alumnes de necessitats educatives especials que presenten problemes greus de comportament s'establirà un protocol d'actuació a nivell de centre.
• Es prioritzaran els suports als grups que presenten alumnes nee associats a problemes greus de comportament.

Les normes de convivència al centre és un tema que sempre provoca debat perquè hi ha diferents posicionaments pràctics, poc teòrics, en relació a mesures disciplinàries amb els alumnes. 

Normalment quan hi ha algun alumne que manifesta problemes greus de comportamnet sobretot que afecten més enllà del seu grup de referència (zones comuns del centre) torna a aparèixer aquest debat. Al llarg del segon trimestre del curs hem treballat aquest tema a la comissió de convivència. Finalment arribàrem als acords comentats anteriorment comentats però encara falta molta feina per arribar a un consens general per guiar la nostra actuació no només amb casos específics sinó amb tot l'alumnat apropant-nos cap a un paradigma teòric que nosaltres defensem com a psicopedagogs anomenat suport conductual positiu (he creat una pàgina per consultar les evescaracterístiques).

Un exemple és una estratègia que moltes vegades passa al centre que és telefonar a la família quan un alumne té problemes greus de comportament. Quan aquest alumne és candidat a tenir bastants problemes de conducta per la seva situació personal, escolar, familiar i social, les famílies desenvolupen aversió cap al centre perquè sempre reben informació negativa del seu fill/a per la qual cosa és molt difícil aconseguir la seva implicació en un pla de treball conjunt centre- família per trobar solucions. Estem treballant cap a un model d'actuació que destaque la part positiva de tothom i potenciar-la al mateix temps que s'apliquen les mesures disciplinàries necessàries però dins el centre sense haver de terlefonar a les famílies i fer-les venir a parlar amb l'equip directiu. 

Una proposta que ha sigut ben rebuda en la comissió i que s'ha de plantejar al Claustre és establir un calendari e reunions amb aquestes famílies perquè la tutora informe del procés d'esneyament i aprenentatge de l'alumne ( positiu i no positiu) però amb una finalitat clara...tenir el suport i col·laboració de la família perquè s'ha demostrat que només amb aquesta col·laboracio centre- família es pot canviar progressivament el comportament d'un alumne.

Segurament documents com els facilitats per inspecció educativa: correcció conductes contràries a la convivència no ajuden gaire a aconseguir aquest consens perquè totes les estratègies que proposa són reactives, correctives i crida l'atenció la manca de propostes preventives...