FASE III

COL·LABORAR EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (4t. setmana d'abril):

3.2. Tutorització de pràctiques

L'objectiu d'aquesta reunió era preparar la següent reunió amb l'equip docent. Ens trobàvem en un punt que era molt important arribar a uns primers acords clars ed com actuar davant el comportament de l'alumne i sobretot planificar actuacions de prevenció per evitar aquestes reaccions exagerades de l'alumne.

Els punts que destacarem en aquesta reunió van ser els següents:

1. És important continuar recollint informació que ens ajude a entendre el comportament de l'alumne i poder anticipar-nos als problemes de conducta.
2. La millor manera de respondre és la prevenció.
3. És necessari establir un protocol d'actuació davant conductes greus de l'alumne.
4. Informar a la família dels acords.
5. Coordinació amb USMIJ per confirmar el diagnòstic.  

3.3. Coordinació amb l'equip directiu

El comportament que l'alumne va manifestar recentement (insults, agressions a companys i mestres, etc)  va plantejar la necessitat d'establir un protocol d'actuació davant futures conductes greus d'aquest alumne. El treball realitzat fins ara amb l'equip docent ha estat informar als mestres de les necessitats educatives de l'alumne i fer-los partícip del procés de reflexió compartida per planificar una adequada resposta educativa que en tot cas prioritze les actuacions preventives i tenir present que les reaccions de l'alumne d'alguna manera ens indica la necessitat d'augmentar el nostre esforç per evitar, controlar variables contextuals que provoquen, expliquen algunes conductes disruptives de l'alumne. En tot cas, al llarg de les diferents sessions que hem fet amb l'equip docent hem remarcat que actuem davant les conductes de l'alumne, no sobre l'alumne i per tant, no s'ha de culpabilitzar a aquest del seu comportament. Aquest posicionament teòric que ha guiat la nostra tasca d'assessorament el podem resumir en els següents aspectes:

REFLEXIÓ PRÈVIA

•         Importància de la interacció entre persona i context (mestres-alumne-família-contextos).

•         Enfocament teòric (SUPORT CONDUCTUAL POSITIU):

1.               La conducta no adequada és una expressió de la interacció persona-context.

2.               Cerquem respondre a necessitats.

3.               Intervenció eficaç implica entendre persona, conducta i context.

4.               Evitar explicació unidireccional basat en la patologia.

5.               Importància de l'ensenyament.

CARACTERÍSTIQUES DE LA INTERVENCIÓ

•         AVALUAR LA CONDUCTA DESAFIANT TENINT PRESENT EL CONTEXT.

•         LA FINALITAT ÉS EDUCATIVA, NO SIMPLEMENT PER ElIMINAR LA CONDUCTA NO ADEQUADA:

1.               Ensenyar-li conductes alternatives.

2.               Planificar entorns comprensibles i predicibles.

3.               Millorar qualitat de vida.

Així i tot, al claustre hi ha diferents opinions i l'equip directiu ha tingut presió per part d'alguns mestres de prendre mesure disciplinàries més dràstiques com per exemple l'expulsió de l'alumne. Per aquest motiu, l'equip directiu va proposar treballar aquest tema des de la comissió de convivència.

Com podeu comprovar a partir d'una demanda surten altres temes que afecten a  la pròpia dinàmica de funcionament del centre ( com s'aplica la disciplina? predomina una postura preventiva o reactiva? En el cas que ens ocupa observem diferents opinons al claustre tal vegada perquè no dsposen de la mateixa informació. En tot cas. podem comprovar com la feina del psicopedagog va més enllà de l'avaluació psicopedagògica i diagnostica alumnes de manera que l'assessorament a l'equip directiu en tasques d'organització i gestió del centre representa altra funció molt important que desenvolupem gràcies a la nostra participació en órgans de coordinació docent com la comisio de coordinació pedagògica i en comisions com per exemple de convivència.

A vegades per responder de forma adequada a una demanda particular en relació a un alumne és necessari dur a terme altre tipus d'intervencions a nivell de centre amb la col·laboració de l'equip educatiu...

3.4. Reunions comissió de convivència

El decret 121/2010 estableix el drets i deures dels alumnes i les normes de convivència en els centres docents no universitaris de les Illes Balears. En aquest document es faciliten instruccions als centres per elaborar els plans de convivència als centres així com la funció i composició de la comissió de convivènica de la qual formem part com a orientadors.

En el cas que ens ocupa només volia remarcar que continuem fen feina en aquesta comissió per revisar el nostre pla de convivència amb la finalitat d'arribar a un consens a nivell de Claustre davant l'actuació amb els alumnes de necessitats educatives associades a problemes greus de comportament.

Alguns acords que consideren rellevant destacar són:

• Els alumnes que presenten problemes greus de comportament necessiten una actuació específica que vindrà determinada per l'avaluació psicopedagògica de l'alumne.
• Els alumnes de necessitats educatives especials que presenten problemes greus de comportament s'establirà un protocol d'actuació a nivell de centre.
• Es prioritzaran els suports als grups que presenten alumnes nee associats a problemes greus de comportament.

Les normes de convivència al centre és un tema que sempre provoca debat perquè hi ha diferents posicionaments pràctics, poc teòrics, en relació a mesures disciplinàries amb els alumnes. 

Normalment quan hi ha algun alumne que manifesta problemes greus de comportamnet sobretot que afecten més enllà del seu grup de referència (zones comuns del centre) torna a aparèixer aquest debat. Al llarg del segon trimestre del curs hem treballat aquest tema a la comissió de convivència. Finalment arribàrem als acords comentats anteriorment comentats però encara falta molta feina per arribar a un consens general per guiar la nostra actuació no només amb casos específics sinó amb tot l'alumnat apropant-nos cap a un paradigma teòric que nosaltres defensem com a psicopedagogs anomenat suport conductual positiu (he creat una pàgina per consultar les evescaracterístiques).

Un exemple és una estratègia que moltes vegades passa al centre que és telefonar a la família quan un alumne té problemes greus de comportament. Quan aquest alumne és candidat a tenir bastants problemes de conducta per la seva situació personal, escolar, familiar i social, les famílies desenvolupen aversió cap al centre perquè sempre reben informació negativa del seu fill/a per la qual cosa és molt difícil aconseguir la seva implicació en un pla de treball conjunt centre- família per trobar solucions. Estem treballant cap a un model d'actuació que destaque la part positiva de tothom i potenciar-la al mateix temps que s'apliquen les mesures disciplinàries necessàries però dins el centre sense haver de terlefonar a les famílies i fer-les venir a parlar amb l'equip directiu. 

Una proposta que ha sigut ben rebuda en la comissió i que s'ha de plantejar al Claustre és establir un calendari e reunions amb aquestes famílies perquè la tutora informe del procés d'esneyament i aprenentatge de l'alumne ( positiu i no positiu) però amb una finalitat clara...tenir el suport i col·laboració de la família perquè s'ha demostrat que només amb aquesta col·laboracio centre- família es pot canviar progressivament el comportament d'un alumne.

Segurament documents com els facilitats per inspecció educativa: correcció conductes contràries a la convivència no ajuden gaire a aconseguir aquest consens perquè totes les estratègies que proposa són reactives, correctives i crida l'atenció la manca de propostes preventives...