CONCLUSIONS FINALS

Una mirada transversal

Finalment hem finalitzat les diferents sessions per dur a terme el pla de treball planificat. Si es fixeu parle de HEM i no HE perquè només amb l'ajuda i col·laboració de mestres, família, alumnes, tutors i companys de l'equip he pogut desenvolupar les tasques planificades i per tant comprovar en la realitat d'un centre educatiu el treball que realitzen els psicopedagogs com assessors amb la finalitat de millorar l'atenció a la diversitat. 

Pense que mitjançant les diferents entrades del blog he pogut mostrar una part bastant significativa de l'experiència d'aprenentatge viscuda al llarg de les pràctiques a una escola d'eduació infantil i primària, en concret en el desenvolupament de l'avaluació psicopedagògica d'un alumne.

Aquestes pràctiques m'han permés conèixer, experimentar, comprovar, analitzar, reflexionar en relació a varietat de tasques que els psicopedagogs realitzen a un centre educatiu en compliment de les seves funcions des d'una perpectiva teòrica basada en un model d'orientació curricular i assessorament col·laboratiu, és a dir, el nostre referent per atendre les demandes són el currículum, les necessitats educatives de l'alumne tenint present el context d'ensenyament i aprenentatge i prioritzant el treball cooperatiu per part de tots els agents educatius implicats per ajustar la proposta educativa davant les necessitats dels alumnes.

Al llarg de les diferents fases del pla de treball que he desenvolupat ( detecció, avaluació psicopedagògica, col·laboració en la resposta educativa i seguiment) s'observa una línia coherent d'actuació marcada pel paradigma teòric comentat anteriorment de manera que el psicopedagog no actua com a expert on tothom espera que facilite la solució sistemàtica a tots els problemes, sinó que partim d'una reflexió conjunta per realitzar els ajustaments necessàris  a nivell de centre (participació òrgans de coordinació docent), a nivell d'aula (metodologia),amb l'alumne (suport) i amb la família (orientacions).

La meva experiència ha estat molt positiva perquè m'ha ajudat a conèixer les competències dels psicopedagogs als centres educatius amb una conclusió molt clara...una professió molt complexa que requereix un formació constant com a professional, com a persona.

FASE IV

SEGUIMENT DE L'ALUMNE

4.3. Recurs per fer seguiment alumnes.

Precisament per millorar l'actuació coherent dels mestres en relació amb els alumnes que presenten necessitats específiques de suport educatiu (nese) el centre disposa d'una eina que ens permet tenir informació actualitzada dels acords que s'arriben per respondre a les seves necessitats educatives. 

Utilitzem una xarxa d'intranet del centre la qual permet als mestres accedir a les carpetes dels alumnes nese on hi ha informació rellevant de cada alumne per ajustar la proposta educativa així com els acords de reunions entre tutors i equip de suport, famílies, etc. És informació confidencial a la qual accedim amb una contrasenya però que en tot cas es tracta d'informació curricular.

Podeu consultar aquest document que hem elaborat a l'EOEP per explicar al Claustre com utilitzar aquest recurs de coordinació en xarxa.

He considerat important destacar aquest recurs perquè facilita el seguiment dels alumnes nese que és la fase en la que ens trobem ara en relació al projecte de treball.

FASE IV

SEGUIMENT DE L'ALUMNE

Actuacions (3ra. setmana de maig):

4.1. Reunió de nivell.

Com el centre és de dues línies quinzenalment es reuneixen els mestres que imparteixen classes en un mateix nivell per programar conjuntament. Es aquestes reunions assisteix el membre de l'eqip de suport de referència que està adscrits al cicle cosa que facilita la coordinació amb els tutors. Nosaltres com a psicopedagogs assistim  a aquestes reunions d'acord amb un calendari elaborat per la cap d'estudis trimestralment. Sempre que assisteim els membres de l'equip d'orientació educativa i psicopedagògica (EOEP) aprofitem per parlar dels alumnes que reben algun tipus de suport més específic i/o extraordinari. En aquest cas hem parlat del seguiment de l'adaptació curricular no signifcativa de l'alumne que ens ocupa.

Tots coincidim en observar una millora del comportament de l'alumne (no ha tingut cap altra crisis). S'han posat en marxa moltes de les estratègies que havíem acordat però a vegades s'observen discrepàncies en la forma d'actuar amb l'alumne per part dels mestres, sobretot quan els alumnes realitzen activitats que impliquen l'agrupament amb altres grups i per tant participen mestres que habitualment no li fan classe a aquest alumne.

Acordem parlar amb l'equip directriu per trobar una solució de manera que es puguin generalitzar aquestes estratègies a la resta del claustre ja que hi ha moments com projectes de centre, pati, etc que altres mestres han de conèixer les necessitats educatives especials d'aquest alumne per saber com ajudar-lo.

4.2. Coordinació amb l'equip directriu

Quinzenalment els membres de l'EOEP tenim coordinació amb la  directora i cap d'estudis del centre. La finalitat d'aquestes reunions fer un seguiment del treball realitzat al centre i tractar varietat de temes relacionats amb l'atenció a la diversitat (tasques administratives com gestió xestib, planificació reunions equip de suport, cicle CCP, xerrades a famílies, gestió beques, sol·licitud recursos per al centre, planificació revisions documents del centre, negociació pla de treball i memòria, etc) dins la nostra funció d'assessorament a l'equip directiu en l'organització i funcionament del centre.

En aquesta reunió hem tractat el tema que va sortir l'altre dia a la reuniño de nivell en relació a la manca de coherència d'actuació per part d'alguns mestres que desconeixen el treball que estem realitzant amb aquest alumne i la seva familia. Per aquest motiu acordem que a la propera reunió de la comisió de coordinació pedagògica tractarem aquest tema de manera que informarem als coordinadors de cicle dels aspectes més importants de l'adaptació curricular de l'alume perquè després els coordinadors informen en cada cicle dels acords presos.

Per altra banda, acordem penjar en la xarxa d'intranet un document resum que destaque els aspectes més rellevants per atendre a aquesta alumne tant dins classe com en espais comuns com el pati.

L'equip directiu d'aquest centre facilita bastant la nostra feina perquè sempre està disposat a esclotar propostes de millora en relació a l'atenció a la diversitat. 

El claustre és més complexe perquè a vegades hi ha discrepàncies sobre temes rellevants normalment relacionades amb aspectes metodològics i/o atenció a la diversitat per la qual cosa alguna vegada és difícil arribar a acords que impliquen una actuació consensuada a nivell de centre.

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (mes de maig):

3.11. Treballem habilitats socials.

PROGRAMA HABILITATS SOCIALS GRUP 4t. EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Sessió nº 1: TOTS SOM IGUALS, TOTS SOM DIFERENTS

Objectius:

  

•  Millorar la cohesió del grup.

•  Fomentar conductes pro socials en el grup classe.

Continguts:

• Habilitats socials bàsiques d'interacció social.

•   Habilitats d'autoestima.

Activitats:

1.     Treball en petit grup per explicar als nostres companys coses que ens agraden i sabem fer molt bé.

2.     Treball en gran grup per explicar a la resta de companys allò que sabem fer molt bé.

3.     Què podem fer quan algun company necessita ajuda?

4.     Realitzar un recull de conductes pro-socials i exposar-les a classe amb suport visual.

Metodologia:

Aquesta sessió ha de ser posterior a la presentació del treball en relació les habilitats socials que la tutora explicarà al grup-classe amb la nostra col·laboració.

En aquesta primera sessió es tracta d'assegurar-nos que tots els alumnes participen d'una activitat per reforçar la imatge personal de cada nen de manera que tothom podrà explicar i/o parlar sobre els seus interessos i allò que li agrada fer. Aquesta primera activitat es farà en petit i gran grup.

En petits grups de 4 alumnes cadascun explicarà a la resta de companys allò que li agrada i gaudeix (habilitat en particular, interessos, activitats extraescolars, etc). Posteriorment un altre companys del petit grup explicarà en gran grup aquesta qualitat positiva del company fins tenir un visió general dels interessos del grup i habilitats. Finalment podem treballar afinitats, semblances, etc

Una segona part de la sessió consisteix en introduir l'ajuda que tota persona pot necessitar per realitzar en un moment determinat alguna cosa ( escola, treball,a casa, etc) i parlarem del concepte diversitat en positiu i conductes pro socials (visionem un video per reforçar el missatge). En aquest punt facilitarem la participació voluntària dels alumnes per explicar quina ajuda necessiten per....

Finalment elaborarem un llistat de conductes pro-socials que penjarem a l'aula ( FRASE+ IMATGE). Aquest treball es podrà finalitzar en altre moment/assingnatura.

 

Adaptació curricular a l'alumne amb Asperger:

• La PT  treballarà els continguts de forma individual amb l'alumne per facilitar la participació de l'alumne en el grup classe.

Criteris d'avaluació:

•  Grau de participació de l'alumnat.

•  Elaboració producte final.

•  Adequació dels continguts i objectius.

Materials:

•  Full personal per escriure les nostres qualitats “Com som”

•  Vídeo “ conducta pro-social”

•  Ordinadors.

•  Imatges per representar les conductes pro-socials (revistes, web, etc).

•  Cartolina.

•  Pegament.

El programa estava previst realitzar-lo en vàries sessions successives però sempre surten coses que s'ha de prioritzar. Per aquest motiu van realitzant-se sessions en funció de la disponibiltat de la tutora. El fet d'estar a final de curs ha dificultat desenvolupar aquest pla com havíem pensat en un principi. 

Les sessions que s'ha desenvolupat fins ara han anat molt bé perquè treballem habilitats socials molt bàsiques per facilitar la participació de tots els companys. Aquesta sessió que mostre va ser molt interessant perquè sortiren coses relacionades amb el comportament de l'alumne que treballem i aquest va ser capaç de verbalitzar que en alguns moments es posa nerviós i pega, en concret va verbalitzar:

"quiero como escapar"

 Aquesta feina ens obri la portes per dur a terme un treball molt important amb l'alumne i el grup classe de comprensió de les seves dificultats i sobretot per cercar entre tots propostes de millora, és a dir, estratègies per ajudar al nostre companys i per altra banda estratègies de l'alumne per demanar ajuda...

El treball específic que realitza la PT amb l'alumne està funcionant molt bé per treballar de forma anticipada i amb tranquil·litat varietat de situacions socials qie requereixen habilitats socials i de comunicació que l'alumne ha d'aprendre i/o millorar.
 

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (primera/segona setmana de maig):

3.10. Reunió equip de suport

L'objectiu d'aquesta reunió és  planificar el treball per posar en marxa el suport específic amb l'alumne per treballar habilitats socials i de comunicació mitjançant HISTÒRIES SOCIALS que representen una eina molt útil per a persones autistes per aprendre amb tranquil·litat varietat d'estratègies mitjançant el suport visual. D'aquesta manera l'alumne disposa del temps i l'ajuda necessària per assimilar normes socials de conversació, resolució de conflictes, etc que posteriorment podrà posar en pràctica a la realitat de forma progressiva en funció de les necessitats educatives de l'alumne i la capacitat d'adaptar-se al context proper.

Acordàrem amb la tutora treballar amb el grup classe un petit programa d'habilitats socials del qual podria beneficiar-se tant l'alumne que ens ocupa com la resta de companys. Per una banda, aprofitaríem per explicar l'ajuda que els companys poden proporcionar a aquest alumne i per altra banda practicaríem mitjançant l'estratègia de rol playing. 

El material utilitzat per planificar aquesta tasca és:

• Programa per al desenvolupament d'habilitats socials PDHS de Manuel Ojea Rúa
• Programa informàtic

Es tracta de fer una planificació de vàries situacions quotidianes que s'adonen al centre, aula, família per practicar varietat d'habilitats on els alumnes amb trastorn d'Asperger normalment presenten dificultat per participar. En el cas que ens ocupa i d'acord amb la valoració dels conflictes que habitualment té l'alumne observem com la rigidesa de pensament i la inflexibilitat és la causa principal per tenir problemes de conducta. Per altra banda, la manca d'informació dels companys de classe i fins i tot dels mestres també és un element que facilita aquests conflictes. Per tant, arribàrem a la conclusió que treballaríem la flexibilitat mental i/o la capacitat de contemplar alternatives tant en el grup classe com de forma específica amb l'alumne. A més a més, davant futurs conflictes aquesta mateixa eina ens ajudaria a reflexionar sobre la causa i proposta de solucions.

Aquest treball també estarà reforçat pels professionals de l'USMIJ ja que organitzen grups d'alumnes autistes per treballar habilitats socials així com autocontrol d'impulsivitat i estratèiges de relaxació.

Un dels acords que arribàrem els diferents serveis és utilitzar el mateix color per representar a les vinyetes en suport informàtic i/o paper els pensaments i la parla per faciltiar la comprensió de la teoria de la ment.


 

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions( segona setmana de maig):

3.9. Orientacions

En compliment dels acords de la darrera reunió facilitàrem a la tutora un recull de les orientacions proporcionades al llarg de les darreres reunions en relació a com actuar davant el comportament de l'alumne prioritzant actuacions preventives i tenint present les fases que explicàrem als mestres que passen les persones amb le trastorn d'Asperger abans de tenir una crisis o conducta greu.

Consulta el document.

Per altra banda hem utilitzat el següent document protocol d'actuació davant conductes desafiants per preparar un protocol d'actuació davant futures crisis de comportament greus de l'alumne que impliquen fer una retenció física que ja acordàrem amb la famíla que li informaríem d'aquest protocol perquè sapiguessin quan i com s'aplicaria aquest protocol al seu fill.

Una de les pautes generals proporiconades als mestres de referència de l'alumne és que si l'alumne manifesta sistemàticament conductes desafiants grues vol dir que alguna cosa no estem fent bé i requereix reajustar les ajudes i controlar al màxim les variables contextuals per facilitar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumne.

Considerem que les necessitats educatives especials d'un alumne estan explicades per la interaccio de variables personals i ambientals. A vegades quan un alumne és diagnosticat d'autisme o alguna altre traston, els mestre tendeixen a explicar el seu comportament únicament atenent a variables personals i és necessari explicar i conscienciar a aquests professionals que totes les persones autistes, en aquest cas, no són iguals i per tant variables contextuals com per exemple la forma de fer les classes, la metodologia i materials emprats a l'aula, etc determinen la participació de tots els alumnes en general i en particular els alumnes de necessitats educatives especials.

FASE III

COL·LABORACIÓ EN LA RESPOSTA EDUCATIVA

Actuacions (1ra. setmana de maig):

3.8. Reunió tutora, PT i EOEP

L'objectiu d'aquesta reunió és compartir la informació és fer un seguiment del procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumne, dels acord presos fins ara dins l'espai de coodinació amb l'equip docent, actualitzar informació de la família a través de la coordinació que tenen amb la tutora i començar a elaborar l'adaptació curricular no significativa de l'alumne.

Per elaborar l'informe psicopedagògic necessitem tenir informació de l'estil d'aprenentatge de l'alumne, el nivell curricular, informacíó de l'àmbit familiar i de les necessitats educatives especials de l'alumne. Al llarg de la fase I (detecció de necessitats) i fase II (avalaució psicopedagagògica) hem anat recollint entre tots els professionals ia gents educatius implicats aquesta informació i al mateix temps hem anat acordant amb els mestres algunes pautes específiques d'actuació, sobretot, relaciomnades amb els problemes de comportament de l'alumne. En aquest moment es tracta d'explicitar aquests acords en un document per facilitar la planificació d'objectius, continguts, aspectes metodològics i criteris d'avaluació.

Una vegada, es confirma que l'alumne és una persona amb el trastorn d'Asperger ens permet continuar amb confiança el procés d'anar concretant la seva adaptació a partir del coneixment d'aquest Trastorn i contextualitzant-lo a la realitat educativa, personal i social de l'alumne. Es tracta d'anar contrastant les caracterñitiques personals d'aques trastorn i observar les seves manifestacions en l'alumne en varietat de contextos ( escolar i familiar) i acordar entre tots pautes d'actuació per faciltiar el procés educatiu del nen.

El fet de medicar-lo, és un altre element rellevant a tenir present perquè tal vegada facilitarà el treball amb l'alumne perquè segurament suposarà una millora del seu comportament, és a dir, la disminució de la impulsivitat i agressivitat però en tot cas hem de posar en marxa mesures dirigides a facilitat aprenentatges d'habilitats bàsiques que el nen fracasa sistemàticament com són les habilitats socials, d'interacció i comunicació.

En aquesta reunió coincideim remarcar els següents aspectes:

• Reconèixer i aprendre normes socials bàsiques.
• Treballar l'educació afectiva.
• Desenvolupar els seus interessos per facilitar la particpació de l'alumne en el grup classe.
• Treballar activitats de teoria de la ment.
• Controlar estímuls aversius per a l'alumne.
• Preparar un protocol d'actuació per prevenir els problemes de comportament i saber com actuar davant situacions de crisis.
• Coordinació amb l'USMIJ per consensuar pautes d'actuació a nivell de centre i amb la família.

Acordàrem cercar un programa d'habilitat socials per posar-lo en marxa amb el grup classe i planificar conjuntament unes sessions adaptades a la realitat del grup de d'alumnes en general i de l'alumne valorat en particular.

Per altra part, la PT començaria a fer un suport específic amb l'alumne per treballar fora de l'aula situacions que normalment li costa entendre mitjançant històries socials (vinyetes que respresenten varietat de situacions socials) perquè l'alume aprengui amb tranquil·litat varietat d'estratègies i poder aplicar-les posteriorment en la vida real asegurant-nos un reforç positiu davant qualssevol intent de l'alumne de millora en aquest sentit. Aquest espai de suport específic també serveis per preparar i anticipar a l'alumne algunes de les activitats que després es treballaria amb el grup classe dins el programa d'habilitat socials.

Per dur a terme aquest pla de treball utilitzarem el programa per al desenvolupament d'habilitats socials PDHS de Manuel Ojea Rúa. que anirem adaptant en funció de les nostres necessitats.