dimarts, 14 de maig del 2013

FASE II

AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Actuacions (primera i segona setmana d'abril):

2.11. Qüestionari síndrome Asperger per a mestres.

L'objectiu d'aquesta nova actuació dins la fase d'avalaució és contrastar la informació que hem recollit mitjançant les diferents entrevistes amb tutora i família, reunions de l'equip de suport, observacions de l'alumne a l'aula i al pati i amb el treball que anem realitzant amb l'alumne ( entrevista inicial, proves de maduresa,etc). És molt important comprovar si el comportament de l'alumne s'adona a les diferents assignatures amb altres mestres que no siguin la tutora i obtenir informacio rellevant en relació al procés d'ensenyament i aprenentatge d'aquest de manera que ens facilite ajustar la proposta educativa davant les necessitats educatives de l'alumne. 

Per exemple, com es comporta l'alumne a educació física? enten les normes dels jocs que habitualment proposa l'especialista. Com participa en assignatures que treballen amb metodologies diferents (més o menys estructurades)? hi ha alguna assignatures que hi participe més? per quina raó? hi ha diferències significatives entre el rendiment de l'alumne? 

Utilitzem el material comentat en l'anterior activitats (Un acercamiento al síndrome d'Asperger: una guia teórica y práctica publicat per l'equip Deletrea) en concret la escala síndrome de Asperger.

El buidatge dels qüestionaris de l'equip docent van en la línia d'avaluació ja que apareixen bastants criteris significatius en relació a les habilitats de l'alumne per relacionar-se, la forma de comunicar-se amb els iguals i els seus interessos específics. Destacar que el rendiment de l'alumne és major en activitats més estructurades i la major part dels conflictes que s'adonen a l'aula són en activitats més obertes on els alumnes treballen en petit grup ( treball per projectes).

Si recordem la consulta de l'expedient ( activitat 2.4.) a l'etapa d'educació infantil apareixien comentaris dels mestres en relació a les dificultats de l'alumne per participar en racons i per comunicar-se amb els companys. A l'etapa de primària ( 1er. cicle) no apareixien referències de problemes de conducta però si del seu individualisme. Aquesta informació pren una major rellevància contextualitzant-la en la nova hipòtesis de possible espectre autista. 

Per altra banda, els problemes de comportament es poden haver agreujat per la manca d'habilitats de l'alumne per gestionar varietat de situacions qüotidianes que li poden provocar angoixa i també pel desconeixment dels mestres per prevenir-les.

2.12. Treball amb l'alumne

Per la nostra part com a psicopedagog és important recollir informació directament de l'alumne. Aquesta tasca, una vegada aconseguit un bon rapport amb l'alumne facilita conèixer com viu l'alumne aquestes necessitats educatives. Dins el procés d'avaluació de possibles altes capacitats es recomana obtenir informació sobre la personalitat de l'alumne. D'acord amb el protocol de l'EOEP utilitze l'Escala d'autoconcepte (Piers-Harris).

Aquesta escala ens proporciona informació de la imatge que l'alumne té sobre ell mateix en relació a aspectes bàsics com la relació amb els iguals, la seva participació en el grup classe, les amistats, aspectes emocionals, etc.

Pense que uan vegada l'alumne accepta respobdre aquestes preguntes, el meés interessant és el diàleg posterior que s'adona amb ell...fins a quin punt és conscient dels problemes de comportament que manifesta? quina raó proporciona per explicar el seu comportament? què li agradaria canviar de la seva situació a l'escola i/o família? i sobretot, quina ajuda pensa que necessita? és capaç de demanar-la?

Els resultat d'aquesta activitat ens confirma que l'alumne sent que els companys es burlen d'ell, li costa fer amics encara que li agradaria tenir-los, pensa que és una persona rara que normalment no els dels elegits per fer grups. Als seus amics no li agraden les seves idees. A vegades està trist encara que es considera una persona feliç. Reconeix que s'emprenya fàcilment peró considera que sempre és culpa dels altres (mestres i alumnes). Li agrada treballar sol.

En conclusió, observem que l'alumne és bastanta conscient de la seva situació a l'escola però necessitarà ajuda per millorar la seva inclusió en el grup.

2.13. Derivació a l'USMIJ

En teoria, el psicopedagog és l'encarregat en diagnosticar les necessitats educatives especials de l'alumnat. Ja hem explicat abans que des d'un model d'orientació curricular i d'assessorament col·laboratiu aquesta funció es desenvolupa potenciant la participació de tots els professionals de referència en funció de la demanda ( tutor, equip docent, mestres de suport), famílies i altres serveis externs del sector que atenem com a orientadors amb els que l'equip d'orientació es coordina per complementar l'avaluació de l'alumne i donar una adequada resposta davant les ncessitats d'alumnes, mestres i famílies.

En el cas que ens ocupa i davant la hipòtesis que seguim ( síndrome d'Asperger) és necessari, d'acord amb el protocol establer a l'EOEP d'Eivissa i Formentera, sol·licitar una valoració complementària de la Unitat de Salut Mental Infantojuvenil perquè estem parlant d'un possible trastorn i per aquest motiu és convenient constrastar aquesta opinió amb els professionals de l'àmbit clínic. A l'EOEP dispoden d'un protocol establert amb els professional de l'àmbit de la salut (pediatres, neuropediatra i USMIJ) de manera que si es compleixen unes senyals d'alarma es realitza una comunicació al pediatra de referència del nen perquè aquest derive al professional corresponent evidentment tot aquest procés amb el consentiment de la família que finalment seran els que sol·liciten cita amb el pediatra del nen per facilitar-li el nostre informe.

A continuació vos mostre el continguts d'aquesta derivació (criteris o senyals d'alarma que justifiquen aquesta derivació):

1. Molt bones capacitats per a l'aprenentatge.
2. Disonància cognitiva.
3. Rigidesa de pensament.
4. Participació irregular en funció dels seus interessos.
5. Dificultats per relacionar-se.
6. Al pati normalemt juga sol.
7. Dificultat per ser empàtic.
8. Rabiades desproporcionades.
9. Nivell de frustració baix.
10. Es considera una persona rara.
11. Dificultat per respectar algunes normes.
12. A vegades resol els conflictes de forma agressiva.
13. Atenció selectiva.
14. Jocs limitats i diferents als companys.
15. Hipersensibilitat.
16. Prova de maduresa amb un rendiment significativament superior a la seva edat cronològica.
17. La família el considera una persona amb molta imaginació, creatiu, selectiu amb el menjar i caperrut.

Aquesta informació la compartírem amb la família al llarg de vàries entrevistes. El fet que els pares participaren des d'un principi en tot el procés d'avaluació ens ha facilitat que acceptaren aquesta derivació perquè d'alguna manera ara troben una possible explicació a les necessitats educatives que presenta el seu fill.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada